Lluita

Si després de tanta lluita, de tant caminar, de tant cauré, de tornar-se aixecar i de tantes ferides que tancar de les batalles lliurades, no queda una altre via, si toca tornar a lluitar, lluitarem!

Per: Joan Piera

Melilla

9 del matí, avui començo el meu segon dia a Melilla, de moment tot va bé i no hi ha cap problema, ens em aixecat, dutxat i vestit i em fet els riures del matí amb els companys, va sortint el sol i la boira desapareix, és respira tranquil·litat al "Cuartelillo" i un bon aroma de la brisa marítima.

Tot i que els meus companys m'han alertat del que passa a la frontera, tot està molt tranquil. Sobre les 10:30 rebem una trucada de les autoritats locals, els nostres caps ens diuen que 500 immigrants es dirigeixen cap a la frontera amb Espanya amb l'intenció de creuar-la, ells ens diuen que és l'hora de passar a l'acció i de defensar el país i, ràpidament els meus companys i jo ens aixequem i agafem el fusell i les pilotes de goma, prenem posicions i ens preparem per fer fora a l'invasor, de sobte veiem unes 500 persones que pretenen saltar la frontera per a entrar al nostre país, i jo em pregunto qui son aquesta gent, em suposo que la majoria son gent pobre que busca un futur millor, i em pregunto el perquè e de disparar contra ells, cert és que no ho vull fer però els meus superiors no em deixen una altre sortida, així que en el moment en que ells diuen foc, disparo i carrego i ho torno a fer, disparo i carrego, disparo i carrego fins que la massa es dissol i els pocs que han aconseguit saltar son retinguts per als meus companys.

Els meus superiors ens diuen a mi i a 4 guardes mes que sortim fora la frontera per a veure que tot està controlat, i és en aquell moment, en el moment de sortir, quan em baixa el fanatisme nacional i trobo més de 50 cadàvers al terra i uns altres 20 que s'han quedat sobre la balla de la frontera, el paisatge és desolador, el terra està ple de sang i de morts.

Un cop passada la "tormenta" com diuen els meus companys, marxem a dormir, i cert és que no puc deixar de pensar en tota la gent que ha mort intentant buscar un futur millor, no deixo de pensar si tenen famílies, si tenen fills. No deixo de pensar el mal que em fet per defensar una línia pintada en un paper.

Avui, 3 dia al "Cuartelillo" de Melilla, m'hi he aixecat a les 9 del matí i igual que ahir m'he dutxat, m'he vestit i e sortit del dormitori però sense ganes de riure, no tenia ganes de sentar-m'he amb els meus companys i per lo tant m'hi he assegut sol, no volia tornar a veure el fanatisme i el riure que feien quan parlaven dels fets d'ahir.

I la pregunta que em faig és estic envoltat de persones humanes, o de criminals que gaudeixen amb el dolor?

Cert és que he de passar molts dies vivint aquí i amb fets com aquests però després del que va passar ahir, ara, ja se que cada cop que surti el sol moriran persones, avui en el meu 3r dia de servei,  i és quan e entès que la nació està per sobre de les vides humanes.

Per: Joan Piera.

Silencio

El silencio es encantador cuando aprendes a hablar con el.

Per: Joan Piera

Una reflecció!

Parlem de canvi, de que volem canviar això i de que volem canviar allò, però ningú parla de com fer pensar a la gent, llavors com volem canviar qualsevol cosa si no som capaços de pensar que és el que volem canviar?


Per: Joan Piera

Alegria

Els dies passen,

segon a segon,

ràpids,

com una tarda d'hivern.

Respires fons,

Fas fora els mals records,

i visualitzes els bons.

Allà, hi veus els de sempre,

amics, pares, germans...,

als que hi son i als no. 

En aquest moment,

pots tocar-los, parlar-los i

pots explicar-los coses que s'han perdut.

Al tornar,

hi ha alguns que no hi estan,

i d'altres que si.

La realitat és durà,

freda,

i no gaire agradable.

Però, fes-li una bona cara al mal temps,

Un somriuré als que ja no hi son,

i una abraçada als que sempre hi tens.

"para lograr todo el valor de una alegría has de tener con quien repetirla" i tu, ja tens amb qui repetir-la?

Per: Joan Piera

La perfecció.

Perfecció, del llatí perfectio, és una paraula que resumeix allò que és perfecte i no té errors.

El mar, perfecció per naturalesa, bonic amb aquest color blau, com el color dels nostres ulls, gran com nosaltres i regulat per corrents marítimes com la sang per les venes, és capaç de fer-nos sentir bé com nosaltres fem sentir a altre gent, és capaç de curar-nos una ferida amb la seva aigua, com nosaltres amb aigua oxigenada amb altre gent quan s'ha fet mal, és capaç de donar-nos fred o calor, com nosaltres el podem donar-ho a una altre persona, amb la seva brisa ens relaxa com nosaltres fem que altres persones és puguin relaxar amb la nostre presencia, és capaç de produir aliments per a que puguem sobreviure, com nosaltres podem produir-los per a que sobrevisquin altres.

El mar perfecte per naturalesa, i ens aporta molt, però si has entès la comparació, perfecte ets tu.

Per: Joan Piera.